Dos Pilas

Infotaula de geografia físicaDos Pilas
Imatge
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEl Petén (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
Map
 16° 26′ 45″ N, 90° 17′ 45″ O / 16.445833333333°N,90.295833333333°O / 16.445833333333; -90.295833333333
Limita ambAguateca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació629 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició761 Modifica el valor a Wikidata
La plaça Central a Dos Pilas

Dos Pilas és un lloc precolombí de la civilització maia situat en el que hui és el departament de Petén, Guatemala. Es remunta al període clàssic tardà, i fou fundada per una branca de la dinastia de la gran ciutat de Tikal l'any 629 de, amb la finalitat de controlar les rutes comercials de la regió del Petexbatún, sobretot el riu La Pasión. L'any 648, Dos Pilas se separà de Tikal i esdevingué un estat vassall de Calakmul, tot i que els dos primers reis de Dos Pilas continuaren utilitzant el mateix glif emblema de Tikal. Des del principi era un estat depredador: conquistà Itzá, Arroyo de Piedra i Tamarindito. Amb el temps, Dos Pilas i Aguateca, una ciutat propera, es convertiren en capitals individuals d'una sola dinastia governant. El regne en conjunt es coneix com a Regne de Petexbatún, en referència a la llacuna Petexbatún, que desemboca en el riu La Pasión.[1][2][3][4][5]

La història de Dos Pilas explica les grans rivalitats i conflictes polítics que caracteritzaren el clàssic tardà. En l'actualitat és possible reconstruir gran part de la història de Dos Pilas, amb un nivell de detall que no té precedents en la zona maia.[6]

El 12 de juny de 1970, el lloc fou declarat Monument Nacional en virtut de l'article 1210 del Ministeri d'Educació de Guatemala.[7]

  1. Salisbury, Koumenalis & Barbara Moffett 2002.
  2. Webster 2002, p. 263.
  3. Webster 2002, p. 275.
  4. Martin & Grube 2000, pp. 54–67.
  5. Sharer & Traxler 2006, p.386.
  6. Martin & Grube 2000, p. 55.
  7. Fahsen et al. 2003, p. 680.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search